Aquesta web serveix per informar sobre les activitats que ICV-independents de Banyoles realitza en motiu de la commemoració de la proclamació de la II República.
Per començar, cal dir que no és exactament cert, com es diu sovint, que la Declaració dels Drets Humans de 1948, aprovada per l’ONU, reconeixi el dret d’autodeterminació a tots els pobles. El reconeixement d’aquest dret s’afirma en el context de les colònies i dels imperis colonials, on, per definició, els drets dels indígenes són menystinguts respecte dels de la ciutadania colonitzadora. D’altra banda, el fet que aquest dret no es reculli a la Declaració no ens hauria de preocupar gaire, atès que els drets humans no són creats per les declaracions de l’ONU, sinò que són preexistednts i reconeguts en base a uns valors sense els quals no pot funcionar la societat humana de manera harmoniosa, valors que poden anar evolucionant amb les conjuntures històriques i ampliar-se amb nous drets emergents.
Responent més concretament a la pregunta:
Sí. La veritat és que, al marge de totes les disquisicions sobre si Catalunya és o no una nació, etc., el fet és que cada vegada hi ha més coses que ens diferencien de l’Estat espanyol i que impossibiliten seguir acceptant aquest marc de convivència: els bisbes espanyols i les seves campanyes antidemocràtiques, els jutges franquistes segrestant les institucions i la voluntat popular i perseguint els antifranquistes amb sanya, el fet que un partit que a Catalunya té un recolzament gairebé insignificant (el PP) ens pugui governar cada dos per tres emparant-se en l’opinió de gent que no té res a veure amb la realitat social del nostre país, la llei de partits i les seves curioses obligacions de condemnar determinats tipus de violència però no els crims del franquisme, l’orientació política dels mitjans de comunicació espanyols, ferotgement nacionalista espanyola, una constitució amb massa residus franquistes, la monarquia borbònica... Massa, si ho afegim a un sistema fiscal injust i al menyspreu d’una realitat històrica de vuit segles de duració, d’un Estat propi dels catalans. Josep M. Reyes
Per començar, cal dir que no és exactament cert, com es diu sovint, que la Declaració dels Drets Humans de 1948, aprovada per l’ONU, reconeixi el dret d’autodeterminació a tots els pobles. El reconeixement d’aquest dret s’afirma en el context de les colònies i dels imperis colonials, on, per definició, els drets dels indígenes són menystinguts respecte dels de la ciutadania colonitzadora. D’altra banda, el fet que aquest dret no es reculli a la Declaració no ens hauria de preocupar gaire, atès que els drets humans no són creats per les declaracions de l’ONU, sinò que són preexistednts i reconeguts en base a uns valors sense els quals no pot funcionar la societat humana de manera harmoniosa, valors que poden anar evolucionant amb les conjuntures històriques i ampliar-se amb nous drets emergents.
ResponderEliminarResponent més concretament a la pregunta:
Sí. La veritat és que, al marge de totes les disquisicions sobre si Catalunya és o no una nació, etc., el fet és que cada vegada hi ha més coses que ens diferencien de l’Estat espanyol i que impossibiliten seguir acceptant aquest marc de convivència: els bisbes espanyols i les seves campanyes antidemocràtiques, els jutges franquistes segrestant les institucions i la voluntat popular i perseguint els antifranquistes amb sanya, el fet que un partit que a Catalunya té un recolzament gairebé insignificant (el PP) ens pugui governar cada dos per tres emparant-se en l’opinió de gent que no té res a veure amb la realitat social del nostre país, la llei de partits i les seves curioses obligacions de condemnar determinats tipus de violència però no els crims del franquisme, l’orientació política dels mitjans de comunicació espanyols, ferotgement nacionalista espanyola, una constitució amb massa residus franquistes, la monarquia borbònica... Massa, si ho afegim a un sistema fiscal injust i al menyspreu d’una realitat històrica de vuit segles de duració, d’un Estat propi dels catalans. Josep M. Reyes